Antic consell xinès

Hi havia una vegada un pagès xinès, molt pobre, però savi, que treballava a la terra durament amb el seu fill.

Un dia el fill li va dir: “Pare, quina mala sort, se’ns en ha anat el cavall!”

-“Perquè dius que és mala sort?”-va respondre el pare-“Bona sort o mala sort ja es veurà”

Als pocs dies, el cavall va tornar acompanyat d’una preciosa euga salvatge. “Pare, quina sort!” Va exclamar el fill. El nostre cavall ha portat un altre cavall.

-“Perquè dius que és bona sort?”-va exposar el pare-“bona sort o mala sort ja es veurà”

Uns dies després, el noiet va voler muntar l’euga, i aquesta, no acostumada a un genet, es va enfurismar i el va tirar fortament al terra.

El fill es va trencar una cama. “Pare, quina mala sort!” va dir ell, m’he trencat una cama!.

I el pare reprenent la seva experiència i saviesa: “Per què dius que és mala sort? Bona sort o mala sort, ja es veurà…

El fill no estava convençut de la filosofia del pare, sinó que gemegava al seu llit. Pocs dies després, van passar per la casa els enviats del rei buscant a joves per emportar-se’ls a la guerra.

Van veure que el jove estava lesionat i el van deixar, passant de llarg.

El jove va comprendre llavors que mai s’ha d’entendre la bona sort i la mala sort com absolutes, sinó que sempre s’ha de donar temps al temps, per veure si algo és aparentment bo o dolent.