El burro i el pou

Un dia el burro d’un camperol va caure a un pou. El seu amo, desesperat, va intentar durant hores de treure’l, mentre el pobre animal no parava de bramar amb angoixa.

Al final, i després de molt cavil·lar, el camperol va decidir que, realment, no valia la pena salvar el burro, perquè, a més de que era molt vell, el pou ja s’havia assecat i el millor era tapar-lo.

Va demanar a tots els veïns del poble que l’ajudessin a realitzar aquesta tasca. Així, cada un d’ells va agafar una pala i va començar a llençar terra al pou per cobrir-lo. De seguida, el burro es va adonar del què estava passant i va començar de nou amb els seus brams, terroritzat i amb cara de pànic.

Al poc temps, i per a sorpresa de tots, el burro es va tranquil·litzar i va deixar de bramar. Després de llançar uns quants cops de pala de terra, el camperol va mirar al fons del pou i va quedar sorprès davant del què va veure.

Amb cada pala de terra que rebia, el burro estava fent una cosa increïble: se la sacsejava i s’hi pujava a sobre, fent un pas cap a endavant, aconseguint d’aquesta manera d’elevar-se.

Al cap d’una bona estona, tots van comprovar sorpresos com el burro havia estat capaç d’arribar fins a la boca del pou, saltar per sobre de la vora i sortir trotant feliç i lliure.

En situacions de la vida sembla ens vulguin enfonsar, que ens llencin cops de pala de terra al damunt… el truc per sortir d’aquest conflicte de vida, per sortir del pou és sacsejar-se el què et llencen, (veure cap a on t’ho llencen) i aprofitar-ho per fer un pas cap amunt. Cadascun dels nostres problemes és un esgraó per anar cap amunt. Si no ens donem per vençuts podem sortir dels pous més profunds. Gaudeix de la vida i quan tinguis un problema pensa amb aquest conte del burro i el pou, el burro simpàtic i llest que es sacsejava la terra i l’aprofitava per pujar amunt.