La música és dins meu

Nicolo Paganini (1782-1840) va ser i encara és considerat un dels més grans violinistes de tots els temps, però això no l’eximí de patir algun contratemps anecdòtic.

En certa ocasió, es disposava a actuar davant un gran teatre ple de públic, que el rebé amb una gran ovació. Al moment d’aixecar l’arquet per tocar s’adonà, consternat, que el violí que sostenia no era el seu. Per error, tenia a les mans el violí d’un company seu. Per a un músic com ell, això era impensable i se sentí molt angoixat sense el seu estimat violí. Tanmateix, comprengué que no li quedava altra alternativa que iniciar el concert i es va posar a tocar. Es diu que aquell fou el millor concert de la seva vida.

Un cop acabada l’actuació, al camerino, Paganini, mentre parlava amb un altre company músic, va fer aquesta reflexió:
– Avui he après la lliçó més important de tota la meva carrera. Fins fa pocs instants, creia que la música era al meu violí, però ara m’he adonat que la música és dins meu, mentre que el violí només és l’instrument a través del qual les meves melodies poden arribar als altres.

Jaume Soler i M. Mercè Conangla