Les àguiles, el matrimoni i la llibertat

Un jove i la seva xicota es van apropar al sacerdot del poble per demanar-li que els casés i que els aconsellés respecte al matrimoni. Volien saber el secret perquè la parella pogués romandre unida durant tota la vida, com les àguiles, van donar a conèixer que les àguiles formaven una parella i que es mantenien fidels fins a la mort, característica poc coneguda o poc esmentada d’aquests bells animals.

El sacerdot va pensar una mica i després els va fer un encàrrec:
– Aneu al cim de la muntanya, allà on les àguiles tenen els seus nius – Els va dir: – tu, noi, hauràs de capturar a l’àguila mascle quan s’apropi al niu, i tu, noia capturaràs a la femella. Tots dos haureu de portar les aus sense que hagin sofert cap dany, quan les tingueu torneu amb elles.

Així que la parella van pujar a la muntanya fins aconseguir el niu d’una parella d’àguiles i, seguint les instruccions del sacerdot, les van capturar amb les mans, sense fer-los cap dany.
Van tornar davant el sacerdot portant les enormes aus,  sent objecte de moltes mirades de tots els qui es creuaven pels carrers.
Van presentar les aus i van preguntar una vegada més quin era el secret de la fidelitat d’aquestes aus.

El sacerdot mirant-los amb una expressió enigmàtica els lliura un cordill i els indica lligar un extrem a la pota de cada àguila per així tenir-les juntes i impedir que se separin.

Una mica estranyats els joves van obeir al sacerdot i van lligar els animals.
En acabar, el sacerdot els ordenà:

– Molt bé, ara deixeu-les volar!

Les aus sentint-se lliures de les mans dels seus capturadors emprenen el vol aviat per veure’s d’immediat al terra aletejant inútilment. El cordill que les unia per les potes els impedia aixecar vol, per més que ho intentaven, tornaven a caure. En un moment donat s’enfurien les bèsties i comencen a agredir-se l’una amb l’altre fins acabar donant-se forts cops de bec i fer-se mal.

Llavors intervé el sacerdot per impedir que es maltractin i es facin més mal, separa a les aus, retira els lligams i les deixa anar.

Les àguiles aixequen vol, estenen les seves magnífiques ales i aviat aconsegueixen volar a una enorme altura, es col·loquen una al costat de l’altra en els aires i majestuosament s’allunyen i es perden en la distància volant juntes.

– Així és una parella – els diu el sacerdot als joves – la unió matrimonial no ha de significar perdre llibertat, ha de sumar la llibertat de tots dos, cadascú ha de respectar la llibertat de l’altre, cadascú ha de respectar l’espai de l’altre,  no ha de ser una unió forçada, la unió ha de ser producte de la confluència de dues voluntats fortes, sinceres, obertes, això és un matrimoni vertader, això és la unió de dues persones que s’estimen i és el que fa que la unió pugui arribar a ser per sempre, i el què és més important, que mentre estàs amb la parella sentis un cor lliure que estima.